Llibertat i seguretat en temps d'incertesa

La sèrie de crisis que estem patint ens reafirma cada cop més en la idea que vivim en temps molt incerts, en què els és difícil predir el que pot passar i, en conseqüència, prendre mesures protectores davant de perills i danys futurs. Durant la pandèmia es va posar de manifest la necessitat de restringir llibertats individuals per protegir la salut pública. El dret a la llibertat de moviment i altres formes de llibertat es va veure limitat fins a uns extrems que, abans de la pandèmia, no haguéssim pogut maginar. L'anàlisi del que ha passat porta a matisar sobre com cal entendre l'exercici de la llibertat en societats liberals la ciutadania de les quals, tanmateix, no s'ha de deixar portar per comportaments egoistes perquè es deu també a un compromís cívic de solidaritat i convivència. La conferència aprofundirà en aquesta reflexió sobre drets i deures de la ciutadania.

Victoria Camps Cervera Catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la UAB. Va ser senadora independent pel PSC-PSOE durant els anys 1993-1996. Premi Nacional d'Assaig el 2012 amb El govern de les emocions. Des del 2018 és Consellera Permanent d'Estat.

Es va doctorar en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1975, sota el magisteri de, entre altres filòsofs i pensadors, José Luis López Aranguren i Josep Ferrater Mora, i amb posterioritat va exercir la docència, de manera ininterrompuda, a la Universitat Autònoma de Barcelona ( UAB), des del 1972 com a professora i des del 1986 com a catedràtica d'ètica i de filosofia del dret moral i polític. Entre el 1990 i el 1993 va ser vicerectora d'aquesta universitat.

Victoria Camps és autora d'una sèrie d'assajos filosòfics que reflecteixen les principals preocupacions i camps d'actuació com a pensadora ètica, que abasten el plantejament de la democràcia i de l'estat del benestar des de concepcions properes a la socialdemocràcia (és indubtable la influència del filòsof nord-americà John Rawls, o del catedràtic d'Ètica Javier Muguerza), el paper dels mitjans de comunicació a la societat des d'un punt de vista ètic, el disseny i gestió de l'ensenyament i, més recentment, els assumptes relacionats amb la bioètica.

Entre els títols que conformen la seva extensa obra filosòfica i assagística cal destacar Els teòlegs de la mort de Déu (1968), Pragmàtica del llenguatge i filosofia analítica (1976), La imaginació ètica (1983), Ética, retòrica,8 L'interès comú (1990, juntament amb el sociòleg Salvador Giner), Virtuts públiques (1990, Premi Espasa d'Assaig), Paradolles de l'individualisme (1993), Els valors de l'educació (1994), El malestar de la vida pública  ), Ètica i societat (1997, juntament amb els filòsofs Fernando Savater i Carlos Valverde), El segle de les dones (1998), Manual de civisme (1998, juntament amb Salvador Giner), Què cal ensenyar als fills (2 , Una vida de qualitat: reflexions sobre bioètica (2001), Introducció a la filosofia política (2001), una Història de l?Ètica en tres volums (2002-2003), de la qual va ser coordinadora, La voluntat de viure (2005) Parlem de Déu (2007, juntament amb la filòsofa Amelia Valcárcel).

Victoria Camps va desenvolupar així mateix una fecunda tasca en altres àmbits dispars, com ara la producció editorial (va ser directora de la col·lecció de filosofia de l'Editorial Crítica i membre del consell de redacció de les revistes Isegoria, Lletra Internacional i Leviatan) i l'exercici de càrrecs de direcció i consell a diversos organismes i fundacions relacionats amb l'ètica i la medicina. Entre aquests, cal esmentar el comitè ètic de l'Hospital del Mar (1993-1996) i de l'Hospital de la Vall d'Hebron, tots dos a Barcelona, i el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, que va presidir des del 2006.

Pel seu coneixement de les qüestions ètiques que envolten la gestió dels mitjans de comunicació de masses va formar part del Comitè de l'Audiovisual de Catalunya (a la vicepresidència del qual va accedir el 2004) i de l'anomenat “comitè de savis” designat pel president del Govern, Josep Luis Rodríguez Zapatero, per al seguiment i la reforma de la televisió pública. Políticament vinculada al partit socialista, va ser senadora independent del PSC-PSOE per la província de Barcelona a la cinquena legislatura (1993-1996), durant la qual va presidir la Comissió de Continguts Televisius del senat. Des de l´any 2018 és Consellera Permanent d´Estat.

Entre els reconeixements destaquem:

• Premi Espasa d'Assaig pel llibre Virtudes públiques, 1990.
• Premi Josep M. Lladó a la llibertat dexpressió, Col·legi de Periodistes de Barcelona, 1999.
• El 2008 li va ser concedit el XXII Premi Internacional Menéndez Pelayo «pel seu magisteri filosòfic i la influència moral del seu pensament tant a Espanya com a Amèrica».
• Medalla al Mèrit Sanitari, Generalitat de Catalunya, 2010.
• El 2012 va ser guardonada amb el Premi Nacional d'Assaig per una de les seves obres més destacades, El govern de les emocions, on analitza el paper que tenen la raó i les emocions en la formació de la consciència moral i l'ètica.
• Doctora honoris causa per la Universitat de Huelva, 2014
• Doctora Honoris Causa per la Universitat de Salamanca, 2018

Horari: 19:00-20:30
Lloc: Saló d'Actes “Roberto García Paya” Edifici Carbonell