CRISPR: de las salinas a los quirófanos
RESUM
Els sistemes CRISPR, descoberts després d’anys de recerca bàsica com a mecanisme de defensa dels procariotes, han donat lloc a eines que estan transformant la biotecnologia, l’agricultura i la medicina. És un cas exemplar del valor de la investigació guiada únicament per la curiositat.
Los sistemas CRISPR, descubiertos tras años de investigación básica como un mecanismo de defensa de los procariotas, han dado lugar a herramientas que están transformando la biotecnología, la agricultura y la medicina. Es un caso ejemplar del valor de la investigación guiada únicamente por la curiosidad.
INFORMACIÓ
🗓️ Fecha: divendres 13 de novembre de 2026
🕐 Conferencia: 19:30 a 21:00
📍 Lugar: Saló de Graus Roberto Garcia Payá, Plaça Ferrándiz i Carbonell, s/n, Alcoi. Ed. Carbonell, 4ª planta📝 Inscripciones: Formulario de inscripciones
PONENT

D. Francisco Juan Martínez Mojica
- Catedràtic de microbiologia de la Universitat d’Alacant
- Descobridor del sistema d’edició genètica CRISPR
- Premi Jaume I a la Investigació Bàsica (2016)
- Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement (2016)
- Premi Albany Medical Center Prize (2017) un dels més premis més prestigiosos
- Premi PLuS Alliance a la Innovació Global, King’s College de Londres (2017)
- Premi ACES – Margarita Salas (2022)
-
Catedrático de microbiología de la Universidad de Alicante
- Descubridor del sistema de edición genética CRISPR
- Premio Jaume I a la Investigación Básica (2016)
- Premio Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento (2016)
- Premio Albany Medical Center Prize (2017) uno de los más premios más reputados
- Premio PLuS Alliance a la Innovación Global, King’s College de Londres (2017)
- Premio ACES – Margarita Salas (2022)
CURRICULUM VITAE
Francisco Juan Martínez Mojica (Elx, 1963) és catedràtic de Microbiologia a la Universitat d’Alacant, membre electe de l’Acadèmia Europea, d’EMBO i de l’Acadèmia Europea de Microbiologia, i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Es va llicenciar en Biologia per la Universitat de València el 1986 i es va doctorar a la Universitat d’Alacant el 1993. Durant la tesi va realitzar una estada a la Universitat de París XI (1991-1992), on es va iniciar en l’estudi de l’estructura de l’ADN, i posteriorment va ampliar la seva formació a la Universitat d’Utah (1996) i diferents aspectes de la fisiologia i la biologia molecular dels bacteris. El 1997 es va reincorporar a la Universitat d’Alacant com a professor titular. La seva aportació científica principal és el descobriment de CRISPR, el sistema d’immunitat que permet als procariotes defensar-se de les infeccions víriques. Els components de diferents sistemes CRISPR s’han adaptat després com a eines de laboratori, donant origen a la tecnologia CRISPR-Cas, un dels majors avenços recents en biologia i medicina. La seva recerca actual continua centrada en la biologia i l’evolució d’aquests sistemes, amb èmfasi en identificar i caracteritzar noves variants i desenvolupar eines de biologia molecular que se’n deriven.
Francisco Juan Martínez Mojica (Elche, 1963) es catedrático de Microbiología en la Universidad de Alicante, miembro electo de la Academia Europea, de EMBO y de la Academia Europea de Microbiología, y académico correspondiente de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Se licenció en Biología por la Universidad de Valencia en 1986 y se doctoró en la Universidad de Alicante en 1993. Durante su tesis realizó una estancia en la Universidad de París XI (1991-1992), donde se inició en el estudio de la estructura del ADN, y posteriormente amplió su formación en la Universidad de Utah (1993) y en la de Oxford (1995-1996), trabajando en distintos aspectos de la fisiología y la biología molecular de las bacterias. En 1997 se reincorporó a la Universidad de Alicante como profesor titular. Su principal aportación científica es el descubrimiento de CRISPR, el sistema de inmunidad que permite a los procariotas defenderse de las infecciones víricas. Los componentes de distintos sistemas CRISPR se han adaptado después como herramientas de laboratorio, dando origen a la tecnología CRISPR-Cas, uno de los mayores avances recientes en biología y medicina. Su investigación actual sigue centrada en la biología y la evolución de estos sistemas, con énfasis en identificar y caracterizar nuevas variantes y en desarrollar herramientas de biología molecular derivadas de ellas.
